Es situa als afores de Simat, envoltat de camps de tarongers. Gran part del Monestir està en ruïnes, però alguns dels seus edificis s´han restaurat. Va ser fundat per Jaume II el Just, i en 1970 es va declarar Be d´Interés Cultural. Per als valencians és tot un símbol, i a més a més, seu addicional de les institucions d´autogovern de la Generalitat Valenciana.
dijous, 8 de maig del 2008
CASTELL DE LA REINA MORA
LA FONTARDA
TARONGERS
EL CLOT DE LA FONT
RIU VACA
OMBRIES DEL MONTDÚVER
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6powCJvWRdCO4HYmFWau9bjaLdDWvwIV0oEn1_csOAJsDeno4opgDGSkCM38zVO2TOnXgOmj-w9F0HhtECqYmd2uiHaVVZGT3GZs7SaZLUbO3knmVIOIqUgzcIIn6YPKz2ZrtvCHnm_U8/s400/img030.jpg)
Un dia de finals de maig, el barranc de la font del Montdúver apareixia cobert de boira. Els cingles rogencs i ennegrits per la hunitat, alguns pinastres lliurats del foc, i l´espessa garriga formada per coscolla, marfull, argelaga, carrasca jove, i algun arborcer fan d´aquest un barranc salvatge, de difícil accés.
AQÜEDUCTE
FONT DEL CIRER
Les vistes des d´aquesta font, situada damunt de Simat, en la vessant més esquerpa de la Penyalba, són esplèndides, sobre tota la Valldigna i la serra de les Creus. No menys ho són els cingles de penya blanquinosa que s´alcen des de la mateixa font. Aquest és un dels més bells racons de tota la serra del Montdúver.
FONT NOVA
BARX
Aquest poble d´uns 1000 habitants es situa en una foieta, entre les serres del Montdúver i el Buixcarró. Aquesta foieta és un poljé, ço és, una superfície en la qual les aigües de pluja no tenen eixida a la mar. En aquest cas, hi ha un avenc en les proximitats del poble que fa de sumidor. L´aigua entra en el subsol, i renaix per algunes fonts de la Valldigna.
FONT DE LA PUIGMOLA
ÀREA RECREATIVA DE LA FONT DE LA PUIGMOLA
LA DROVA I EL MONTDÚVER
Des de la urbanització de la Drova hi ha una pista que puja al cim del Montdúver, on hi han un fum d´antenes. Al mes de març de 2006, un gran incendi de 1900 hectàrees va devastar la totalitat de la muntanya del Montdúver, així com els barrancs que vessen cap a la plana de Xeresa i Xeraco. La vegetació estava refent-se d´incendis anteriors, i ja mostrava pins pinastres, roures, freixos i carrasques en estat avançat de recuperació.
FONT DE LA DROVA
dilluns, 5 de maig del 2008
FONT DE LA MONGETA
EL CINGLE VERD
ALT DE LA SELLETA
SOLANA DE LA SERRA DEL BUIXCARRÓ
MONESTIR DE SANT JERONI DE COTALBA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)