el montdúver i el buixcarró

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA

2008-05-08T02:45:00.000-07:00

Es situa als afores de Simat, envoltat de camps de tarongers. Gran part del Monestir està en ruïnes, però alguns dels seus edificis s´han restaurat. Va ser fundat per Jaume II el Just, i en 1970 es va declarar Be d´Interés Cultural. Per als valencians és tot un símbol, i a més a més, seu addicional de les institucions d´autogovern de la Generalitat Valenciana.

CASTELL DE LA REINA MORA

2008-05-08T02:37:00.000-07:00

Al terme de Benifairó de la Valldigna, es va construir sobre un esmolat penyal, a 251 metres d´altitud, i prop de les fonts del Clot de la Font i la Fontarda, vigilant tota la Valldigna. El seu nom és el d´Alfàndec, però és conegut popularment com Castell de la Reina Mora.

LA FONTARDA

2008-05-08T02:32:00.000-07:00

Preciós ullal nascut al peu de l´ombria de la Penyalba, en un pinar de grans exemplars. Aquesta font desaigua l´aqüífer del poljé de Barx.

TARONGERS

2008-05-08T02:29:00.000-07:00

El paisatge de la Valldigna està acaparat per cultius de tarongers, beneficiats per l´abundància d´aigua a les diverses fonts, a l´alta pluviometria (més de 1000 mm. anuals en alguns indrets), i les temperatures benignes (uns 17 graus de mitjana anual i pràctica absència de gelades).

EL CLOT DE LA FONT

2008-05-08T02:17:00.000-07:00

Aquest naixement, al terme de Tavernes, és aprofitat per al reg de les hortes i tarongerars del terme. És un lloc molt visitat, ben ombrejat per eucaliptus i pins, a l´ombria de les primeres estribacions del Montdúver per tramuntana.

RIU VACA

2008-05-08T02:13:00.000-07:00

Aquest riu intermitent naix en les proximitats de Simat, i el seu breu recorregut drena la Valldigna, passant per dins de Simat, i per les proximitats de Benifairó i Tavernes.

OMBRIES DEL MONTDÚVER

2008-05-08T02:11:00.000-07:00

Un dia de finals de maig, el barranc de la font del Montdúver apareixia cobert de boira. Els cingles rogencs i ennegrits per la hunitat, alguns pinastres lliurats del foc, i l´espessa garriga formada per coscolla, marfull, argelaga, carrasca jove, i algun arborcer fan d´aquest un barranc salvatge, de difícil accés.

AQÜEDUCTE

2008-05-08T02:03:00.000-07:00

L´aigua de la font del Cirer era conduïda fins a Simat a través d´aquest aqüeducte de pedra. Des d´aquest barranc es pot pujar a la font per una senda que suposarà un gran esforç, degut al fort pendent.

FONT DEL CIRER

2008-05-08T02:00:00.001-07:00

Les vistes des d´aquesta font, situada damunt de Simat, en la vessant més esquerpa de la Penyalba, són esplèndides, sobre tota la Valldigna i la serra de les Creus. No menys ho són els cingles de penya blanquinosa que s´alcen des de la mateixa font. Aquest és un dels més bells racons de tota la serra del Montdúver.

FONT NOVA

2008-05-08T01:55:00.000-07:00

Amagada a tramuntana de la Penyalba, i enmig d´una petita urbanització, naix la Font Nova. És un indret encara cobert de pins, com alguns pinastres de gran tamany i vistositat. Des d´ací es pot pujar fàcilment al Montdúver.

BARX

2008-05-08T01:52:00.000-07:00

Aquest poble d´uns 1000 habitants es situa en una foieta, entre les serres del Montdúver i el Buixcarró. Aquesta foieta és un poljé, ço és, una superfície en la qual les aigües de pluja no tenen eixida a la mar. En aquest cas, hi ha un avenc en les proximitats del poble que fa de sumidor. L´aigua entra en el subsol, i renaix per algunes fonts de la Valldigna.

FONT DE LA PUIGMOLA

2008-05-08T01:47:00.000-07:00

Al peu del Picaio naix aquesta font. L´entorn és ún dels últims boscos de pinar i carrasca que queden en aquestes serres pre-litorals, i en aquest cas, d´una gran frondositat. Molta gent puja a omplir marraixes d´aigua de la font de la Puigmola.

ÀREA RECREATIVA DE LA FONT DE LA PUIGMOLA

2008-05-08T01:40:00.000-07:00

A uns 2 quilòmetres de Barx, enmig d´un rodal de xalets i un restaurant, està aquesta àrea recreativa, envoltada de grans xops i el rierol que forma la font de la Puigmola. Els caps de setmana sempre està plena de gent, que vol gaudir de la serra a escassa distància de la mar.

LA DROVA I EL MONTDÚVER

2008-05-08T01:35:00.000-07:00

Des de la urbanització de la Drova hi ha una pista que puja al cim del Montdúver, on hi han un fum d´antenes. Al mes de març de 2006, un gran incendi de 1900 hectàrees va devastar la totalitat de la muntanya del Montdúver, així com els barrancs que vessen cap a la plana de Xeresa i Xeraco. La vegetació estava refent-se d´incendis anteriors, i ja mostrava pins pinastres, roures, freixos i carrasques en estat avançat de recuperació.

FONT DE LA DROVA

2008-05-08T01:30:00.000-07:00

El paratge de la Drova, a Barx, es situa entre el Montdúver i el Cingle Verd. Ara és una urbanització entre mig d´un pinar supervivent al foc, doncs aquestes serres han sofert incendis repetits. Al mig de la Drova està aquesta font, que es va reconstruir l´any 1994.

FONT DE LA MONGETA

2008-05-05T08:58:00.000-07:00

Naix entre bancals d´oliveres a l´ombria del Cingle Verd, i a escassos 5 minuts de la font de la Drova. La seua aigua és conduïda per una sequieta fins a una bassa.

EL CINGLE VERD

2008-05-05T08:53:00.000-07:00

Tallat rocós rebossant de verdor, tot i que ha sofert diversos incendis, sobre la valleta de la Drova i Barx. La seua major altitud és de 730 metres.

ALT DE LA SELLETA

2008-05-05T08:49:00.000-07:00

Com un sentinella sobre el port de la Drova, l´Alt de la Selleta, junt a les penyes que s´alcen a l´altra banda del barranc homònim, seria un mirador estratègic d´aquest pas, entre el Buixcarró i el Montdúver.

SOLANA DE LA SERRA DEL BUIXCARRÓ

2008-05-05T08:46:00.000-07:00

Tot i que la superfície de la serra del Buixcarró és ondulada per la seua part superior, s´obri en cingles cap a totes bandes, sobretot cap a les valls de la Marxuquera, a la foto, i cap a les de Barx i Valldigna.

MONESTIR DE SANT JERONI DE COTALBA

2008-05-05T08:41:00.000-07:00

En la vall del riu Vernissa, i entre mig de camps de tarongers, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba es situa a uns 2 quilòmetres de Ròtova. Al seu voltant, grans pins i llidoners fan ombra.